El currículum tradicional de taitxí Yang a l’escola de Chen Weiming es seguia en tres anys més un per el mestratge. Ja en aquell temps, a principis del sXX s’explicava que aquesta durada suposava una dedicació diària i que en cas de no dedicar-hi cada dia de la setmana el període d’aprenentatge s’ampliava de forma proporcional. El nostre currículum fins al grau d’instructor es pot seguir amb una durada similar. Les hores de formació i d’entrenament necessàries per arribar a instructor s’estimen en 1.000 hores i per arribar a Mestre 1.500. Cal distingir entre el temps de formació i el temps d’entrenament. Hi ha una relació inversa entre el nivell de l’alumne i la quantitat d’atenció que requereix per part de l’instructor i una relació directa amb el temps que ha d’estar disposat a entrenar sense tutela: és similar a l'evolució de l'escola bressol fins a la Universitat. De forma global el temps de formació és relativament reduït i s’ha de complementar la formació amb l’entrenament.

El currículum és relativament flexible, el mestre sempre el pot adaptar al grup de treball. "Una forma avançada realitzada per un principiant és una forma de principiant" i a la inversa "quan s’assoleix el kung-fu en una forma s’assoleix el kung-fu en mil formes". El nostre currículum inclou seqüències (forms) i mètodes (drills), mètodes diversos entre els quals destaquen els de parella, els tui shous i altres relacionats amb el txikung i el yiquan. Els exàmens (ranking) requereixen l’aprenentatge de les seqüències però els mètodes i els tui shous estan relacionats amb habilitats (skills) i les habilitats s’avaluen per nivells (levels): principiant, intermedi, avançat, mestre. Els mètodes estan relacionats amb el treball intern i requereixen un nivell d’entrenament que manté una relació complexa amb la instrucció. La instrucció (instruction) només pot avançar en la mesura en què avança l’entrenament (training). Fins que el cos i l’inconscient no assoleixen determinades fites l’intel·lecte no abasta la transmissió (insight) i el coneixement no reïx.

Aixecar una escola és un procés laboriós i de costos elevats. Hi ha ensenyaments que només es transmeten a aquells alumnes que són fidels i col·laboren al creixement de l’escola. Fidelitat no vol dir estar-s’hi o afalagar, sinó compromís i treball. Col·laborar al creixement de l’escola implica fer front a uns costos d’ensenyament que excedeixen l’habitual d’un gimnàs. Fidelitat i col·laboració suposen participar en les activitats que realitza l’escola. Per això tot i que el currículum de l’escola és extens hi ha límits que no poden assolir aquells alumnes que només assisteixen a un gimnàs. La pràctica en un centre, club o gimnàs està determinat pel grup de gent que s’hi troba, els grups es formen a partir de l’interès per part del públic i de la seva viabilitat econòmica i en un grup com en una cadena la tensió (atenció) s’ha d’adaptar a la més feble de les seves baules. Els nostres coneixements s’ofereixen a un ventall ampli d’interessos i el fonamental és millorar la condició física i mental de la gent que s’hi apropa. Per això qui vulgui anar més enllà del nivell intermedi ho podrà fer per mitjà de l’escola però no necessàriament al centre.

El mestre està preparat per obrir-vos les portes però apropar-s’hi i fer el pas més enllà, avançar de l’una a l’altre només ho podeu fer vosaltres. La tasca del mestre no és només assenyalar-vos el camí i acompanyar-vos sinó la de construir i mantenir obert el portal. Cada nivell requereix un esforç determinat però també fer front a noves responsabilitats.